Mostrando entradas con la etiqueta Eventos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Eventos. Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de octubre de 2016

Presentazión d'o Curso d'Aragonés 2016-2017

Maitín martis 18 tos combidamos a la Presentazión d'o Curso d'Aragonés. Iste año cumplimos 20 años fendo cursos d'aragonés en Barzelona, d'els cuals 19 han estau en lo Centro Aragonés de Barzelona. Tendremos la oportunidá d'escuitar a lo Director Cheneral de Politica Lingüistica d'o Gubierno d'Aragón, Ignacio López Susín.

Tos i esperamos!

Colla de Charradors O Corrinche

Martes 13 d'otubre, 19:30 oras. 
Centro Aragonés de Barcelona
Joaquín Costa, 68
Sala d'actos.

viernes, 13 de noviembre de 2015

Despertafolk! X Trobada dels territoris de la Corona d'Aragó


Documental AMBISTAS/ANVISTAS en la Universitat de Barzelona

Tos combidamos a o pase d'o documental AMBISTAS/ANVISTAS de Iris Bandrés sobre a situazión d'a lengua aragonesa que se i fará iste biernes en a Universitat de Barzelona. Presentará l'auto José Enrique Gargallo, Profesor Titular de Filolochia Romanica y i serán presens en a mesa redona Iris Bandrés, María Pilar Benítez y Manuel Marqués.

Tos i esperamos!


AMBISTAS/ANVISTAS
Ambistas / Anvistas és un documental produït per l’Asociación Cultural O Trango, amb la col•laboració de Bonapassa, que intenta apropar-se a la situació i perspectives de futur de la llengua aragonesa a través de la veu dels seus protagonistes.
Palants natius, neoparlants, estudiosos, artistes, escritors…, repasen els últims 40 anys de treball per l’aragonès per ensenyar-nos quins són els passos que s’han donat fins ara i que queda per fer encara per garantitzar la supervivència d’aquesta llengua.

IRIS OROSIA C. BANDRÉS
Osca, 1989. Compromesa amb l’aragonès, ha organitzat i coordinat, amb diferents col•lectius, activitats relacionades amb la llengua. Professora de la Asociación Cultural O Trango d’on ha estat presidenta entre 2009 i 2013.
Diplomada en Magisteri en Educació Musical i llicenciada en Humanitats per la Universidad de Zaragoza on també va obtenir el Diploma de Especialització en Filologia Aragonesa. Al 2013 va coordinar, junt amb J. I. López Susín, El aragonés en el siglo XXI i és autora de diferents articles en prensa. Accèssit a la categoria de Narrazión Curta del I premi literari O Reino d'os Mallos.
Guionista, traductora i directora del documental Ambistas/Anvistas, sobre la situació i perspectivas de futur de la llengua aragonesa. Actualment és membre del Grup d'Investigació ELLIJ de la Universidad de Zaragoza.


Biernes 13 de nobiembre, 19:30 oras. 

Universitat de Barcelona

Gran Vía de les Corts Catalanes, 585

Aula Capella.

miércoles, 30 de septiembre de 2015

Presentazión d'os cursos d'aragonés 2015-2016

Con l'agüerro empezipiamos un atro curso d'aragonés, y ya en ban 18. Os mayestros y alumnos empezipian a coordinar-se y bi a rebolizio discutindo as autibidaz que se desembolicarán, y parando a presentazión. 

Iste año se'n ferán dos, de presentazions. A primera estará  a ras 19:30 d'o diya 6 d'Otubre en l'Aula Capella, de la Universitat de Barcelona, grazias a o refirme de José Enrique Gargallo (Profesor Titular del Dept. de Filologia Romànica de la UB). A segunda presentazión estará en o Centro Aragonés de Barcelona, a ras 19:30, d'o diya 13 d'Otubre.

Contamos tamién con a presenzia de Lluís-X. Flores Abat y con l'autuazión mosical de Kike Ubieto. 

Tos asperamos!

O Corrinche


lunes, 27 de abril de 2015

Resultaus de la rifa de las chornadas de San Chorche

O sabado pasato, en direuto a las 20.30 h, y dentro de las chornadas de St Chorch's Day, en Can Basté, se zelebró la rifa de un lote de produtos aragoneses y una paletilla de pernil de Valderrobres.

Istos estioron os ganadores y os numeros premiaus:

Lote de produtos aragoneses - numero 48 - Ganador: Miquel C.
Paletilla de pernil de Valderrobres - numero 45 - Ganadora: Anna María A.





Aquí tenemos a Miquel C., goyoso ganador de o lote.
Maitín en o CAB se fará entrega de la paletilla a Anna María M. Grazias a totz por partizipar!

jueves, 23 de abril de 2015

Feria de Produtos Aragoneses en Can Basté

Iste sabado, como parti de las chornadas de San Choch's Day que zelebramos en o Centro Cívico Can Basté de Noubarris, bi habrá Feria de Produtos Aragoneses. Se rifará un lote de produtos aragoneses. Tos i asperamos!


lunes, 20 de abril de 2015

Mostra d'Entitats al Born

Iste sabado, 18 d'abril estiemos en a Mostra d'Entitats acompañando a ra Plataforma per La llengua en a suya campaña Jo em planto pel català. Ista mostra aculle as organizazions que representan y luitan por as diferens bariedaz lingüisticas que se i pueden sentir en Barzelona. Como de cutio, O Corrinche y os escolanos d'os cursos metemos una paradeta an trobar libros y material en aragonés y mesmo d'o catalán d'Aragón.

Dissabte 18 d'abril, de 10 a 14h.
Plaça Comercial, Barzelona

http://ocorrinche.blogspot.com.es/


martes, 17 de marzo de 2015

L'aragonés en Can Masdeu

Iste domingo, 22 de marzo, o Corrinche trayerá l'aragonés ta la mitica casa okupada Can Masdeu, situada en a Montaña de Collserola amán d'el bico barcelonés de Nou Barris. La exposizión Aragonés, luenga biba estará muntada tot el dia en el Punt d'Informació Collserola (PIC), y a partir de las 16:00 de la tardi se mostrará la pelicula ¿Por qué dixamos o nuestro lugar? y autuará el grupo de mosica popular aragonesa Chundarata!

Tos i asperem!

Programazión
¿Como se i pllega?

sábado, 14 de marzo de 2015

V Calçofabla en Tarragona



El dia 14 de marzo, entre oliberas amán de las murallas romanas de Tarragona, se ba zelebrar la zinquena edizión de l'anual Calçofabla. Cada año, parixe que creixe más ista lifara: iste ha estau, de luén, l'edizión más multitudinaria d'ista calçotada feita en aragonés. Maguer bellas ausenzias notablles, i ban acudir un gran numero de militants del Corrinche, escolans d'es cursos d'aragones, simpatizants y amigos. El diya ba comenzipiar con un almuerzo chicorrón ta es boluntarios, que ban estar tot el maitín preparant es calçots, la carni, carchofas y grans cantidaz de tiramisú. Iste almuerzo ba empalmar con el bermut, que ba continar dica l'ora de minchar; el minchar se ba allargar dica que se n'eba iu el sol, y no ba rematar dica que s'esen acotolau el repertorio abitual de cantas en aragonés, catalán y belatra luenga bezina. Profés que la mezclla sedutora de minchar, cantas y calibo ba serbir ta combertir més d'uno ta la causa de la luenga aragonesa.

Dende el Corrinche, querem felizitar á nuestra anfitriona, Alizia, per una atra calçofabla esitosa, y per aber creau l'alcuentro más important d'aragonesofabllants que se zelebra en Catalunya. Esperem ser-ne-ie encara més l'año benient!

A ronda entre el fumo d'es calçots

sábado, 7 de marzo de 2015

25 Añadas Rolde Aragonés de Barzelona

RUBRIFOLKUM 2015

Arriba la cinquena edició del festival de música neo folk Rubrifolkum, un projecte creat i gestionat per l'Associació Musical Qui hi ha?. El Festival va néixer l'any 2011 per donar a conéixer les propostes de renovació de la música d'arrel que es fa al nostre País i arreu de l'Estat i apropar-la ala ciutat de Sant Boi i a la comarca del Baix Llobregat, amb l'objectiu de creat nous públics d'aquest gènere musical i enriquir l'oferta musical i cultural santboiana. El Festival segueix apostant per la programació de concerts, però també per l'ensenyament musical especialitzat a través de tallers a càrrec d'alguns dels músics que participen al Festival. Amb les Tavernes Rubrifolkum, es continua portant la vivencialitat de la música d'arrels a bars i tavernes de Sant Boi.

 

25 anys Rolde Aragonés de Barzelona

Associació fundada l’any 1988 com a entitat de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, té com a la defensa i la difusió de la cultura aragonesa i les seves llengües amb l’objectiu de canviar la imatge que sovint es té, plena de tòpics, d’aquesta terra. Entre les seves tasques ha desenvolupat activitats com cursets, exposicions, xerrades, concerts.
Als seus inicis destaquen la realització de diversos programes a Ràdio Sant Boi, Charrando d’Aragón i Camín ta fabla, o la realització del fanzine en aragonés A bespra samboyana durant més d’una dècada. Organització juntament amb el Centro Aragonés de Barcelona dels cursos d’aragonès, que amb més de 15 anys d’activitat el Curs de Aragonés s’ha convertit en una eina de cohesió i tot un símbol de resistència, tal como ho és la pròpia llengua. Va ser l’iniciador dels festivals Despetafolk!, amb entitats dels territoris de la Corona d’Aragó, i Ararock, junt amb el Centre Cívic Can Basté a Noubarris.
19:00hSala Polivalent de Cal Ninyo.
25 anys del Rolde Aragonés de Barzelona. 

Exposició Luenga biba sobre la llengua aragonesa i recital poètic de llengües minoritàries.
https://www.facebook.com/events/648269865318767/
20:00hBar de Cal Ninyo. 
Rubritaverna. Porta el teu instrument! 
(Gratuït)
22:00hTeatre Cal Ninyo.
CONCERT MAUT (Electro Folk - Aragó)+ BALKAN ALIEN SOUND (Irlanda)
La Tierra de Biescas és un territori ric en llegendes fosques, des del mite de Santa Elena, fins el Basajaraun, senyor dels Boscos, el Puente del Diablo o els Aquelarres de La Artosa. Dins aquesta tradició de bruixeria una de les grans i recordades era MAUT de la que es deia que feia bordar a la gent d’aquestes valls com a gossos. Inspirats per MAUT músics vinguts de diferents mons del panorama musical d’Aragó, de l’electrònica, del rock i del folk més cristal·lí es van citar en aquest nou aquelarre amb la intenció de fundar un projecte i un camí nou que fusioni la tradició aragonesa amb l’avantguarda de l’electrònica més actual. El resultat és MAUT un grup nou de música radical aragonesa, neofolk i un disc l’1.0 que ens fa girar la mirada cap a nous paisatges, un bosc , tupit i verd encara per descobrir…
Preu: 6€
Cal Ninyo

martes, 3 de marzo de 2015

Zincomarzada en Koitton Klub

A Zincomarzada ye una fiesta local zaragozana an que se i conmemora a calendata d'o 5 de marzo de 1838, cuan os zaragozanos ebitaron a inbasión d'a ziudá por parti d'as tropas carlistas grazias a o alzantamiento cheneralizau. Con motibo d'ista calendata se fa una lifara campestre y asabelo d'autibidaz: conciertos, bailes,...

Nusatros faremos una chornada de cultura y luita chunto con os compañers d'a Plataforma Bergantes No se toca y os amigos d'o grupo Gaire.
https://www.facebook.com/events/1565341637052645


20:30. BERGANTES, LO RIU MENUT
Documental de Uatxut Producciones sobre el conflicto sobre el rio Bergantes, el movimiento en Aguaviva desde el inicio de la protesta por la proyectada presa en el río Bergantes y la Plataforma Bergantes No Se Toca  a lo largo de un año. Los testimonios de las y los vecinos de Aiguaviva, responsables de la Confederación Hidrográfica del Ebro, alcaldes de los municipios afectados y expertos en ingeniería y medioambiente ponen de manifiesto el poco rigor con el que se pretende solucionar un supuesto problema de seguridad que se suma a la creciente necesidad de agua en pleno debate del trasvase del Ebro.
https://www.youtube.com/watch?v=ybk_inA8Q1k
http://elbergantesnosetoca.blogspot.com.es/

21:30. GAIRE
Largo y Luen’, en castellano ‘Largo y lejano’, así titula la joven banda Gaire su EP debut. Pero lo cierto es que ni es largo ni lejano. 6 canciones que saben a poco y grabadas, como viene siendo habitual entre la gente de bien, en el subsuelo de Zaragoza. Lejos de las ratas y cerca de los sueños. Gaire nos presentan un álbum íntegramente en aragonés, con  temas íntimos para no perder la costumbre, sonidos rejuvenecidos gracias a las últimas y diversas experiencias de sus integrantes (Déchusban, Prau, Visión Túnel o Rouille).
https://largoyluen.wordpress.com/
https://www.facebook.com/events/1618985328317062
https://www.youtube.com/watch?v=RsJsIgrAVTg&feature=youtu.be

Chuebes 5 de marzo, 20 oras
Koitton Club
Rosend Arús, 9
08014 Barzelona

sábado, 28 de febrero de 2015

O Corrinche en a I Trobada de fablans de l'aragonés de Biscarrués


O zaguer dia 28 de febrero, acudimos una cuadrilla d'o Centro Aragonés de Barcelona ta Biscarrués ta ra I Trobada de fablans de l'aragonés.

Primeramén, mos achuntemos en o café A Barbacana, an dimpués d'a presentazión de cadagún de nusatros, comenzipiemos una gambadeta por o camín d'o Soto de Galligo dica l'achuntadero d'o barranco de Baduello. Allí nos amostrón: as nabatas, rastros de bichos como chabalíns y melons; camins nueus ubiertos en o canto d'o río; matas y arbols. Tamién o puesto an estarba l'entibo de Biscarrués, contra o cual ya fa 28 añadas que son en luita ta que no se faiga. En iste inte, a construzión de l'entibo agun no ye emprenzipiata. Rematamos fendo-nos una foto de conchunto y prebando o pernil y o bin d'o lugar, dimpués de besitar a Ruta d'a Piedra. En ista ruta se puet bier siñals en as puertas d'as casas, y se pasa por a ilesia d'o lugar.
Ya chentaus, ascuitemos a mosica interpretada por Virgílio Aljama y Alberto Lamora. Por a tardi, y bien descansaus, acudimos ta una charrada sobre os animals d'a Galliguera feita por José Antonio Cuchí. Á continazión se fizo a presentazión d'o libro Pedro Arnal Cavero: Somontano en Alto. Escritos (1946-1959) e inéditos, editau por Alberto Gracia Trell, d'Aladrada Ediciones (2014). A chornada remató con una zena de Salmorejo, an se consolidón os binclos entre os fablans benius no solo que d'Aragón, sino tamién de Cataluña y Nabarra. Isto contrimuesta a bitalidá d'os ligallos aragoneses aíntro y fuera d'Aragón.

Dende istas ringleras, os corrinchaires d'o Centro Aragonés de Barcelona felizitamos á os organizadors por o suyo triballo en esfensa d'a luenga.

Es asistens, entre es cualos bels corrinchaires

martes, 3 de febrero de 2015

Presentazión de "Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas"

O propasau diya 30 de chinero se fazié en o Centro Aragonés de Barcelona a presentazión d’o nuebo libro de José Arbués Possat “Historietas d’un lugar d’as Cinco Villas”. A sala Joaquín Costa, cuasi plena, aloxó  a 75 presonas, entre as cuals muitos fuencalderenses y deszendiens d’ixe lugar, pero tamién una representazión d’amigos y personalidaz, como por exemplo José Lera Alsina y José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona).

De izda. a dta.: Arbués, Barón y Usón
Estió o presidén d’o CAB qui ubrió l’auto remarcando o feito que dende que ye presidén (2014) ya s’han presentau en o CAB tres obras escritas en aragonés: a d’Anchel Conte, con “Luna que no ye luna”; a d’Alberto Lamora, “Mustang”; y ista zaguera de José Arbués. Isto endica a bitalidá d’a diaspora aragonesa en Catalunya y o suyo compromiso con as suyas radizes.
Interbinié a continazión l’editor, Chusé Raúl Usón (Xordica Editorial), qui a más de remarcar os binclos d’amistá con l’autor, chustificó a contribuzión que representa a obra de José Arbués a la cultura aragonesa. Dentrando en as "historietas", surayó como una d’as suyas balguas o feito que ye l’unico texto en barián dialeutal de l’aragonés que se emplega en as Zinco Billas. Ista ye emparentada con as de l’aragonés ozidental, ansotano y cheso. Tamién que, por a estrutura d’o conteniu, más de doszientos relatos curtos, o libro ye una aduya fundamental pa aprender l’aragonés. L’editor leyé una selezión d’istorietas, discutindo detalles lingüisticos, pero tamién pa ilustrar o conteniu tematico, dando exemplos d’aspeutos istoricos y etnograficos; y ta comentar o chenero, que tiene mesmo clabe d’humor como de crudeza reyalista. 
José Arbués se zentró en os aspeutos particulars de motibazión y elaborazión, endicando que o material alazetal estioron testimonios y bibenzias propias, replecadas y escritas en os zaguers 50 años. Arbués rezentó tamién a ebolución sozio-lingüistica de Fuencalderas, y o proceso de sustituzión de l’aragonés por o castellán. 
O publico fazió muitas preguntas y aportazions y, a petizión, l’autor interpretó dos istorietas, lebando a o público a boz d’os suyos antepasaus y o  soniu d’o biello aragonés de Fuencalderas. 
L’auto se zarró con as parolas d’o presidén d’o CAB, espresando o deseyo que se faiga a prezisa recuperazión d’o patrimonio lingüístico d’Aragón. 


viernes, 16 de enero de 2015

viernes, 19 de diciembre de 2014

Tronca de Nabidá 2014

O Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complaze en condivar-bos á ra Tronca de Nabidá 2014.

Á ras 21.30h zena aragonesa. Menú nabideño 25€.

Á ras 23.30h bendizión da tronca. Traye o tuyo presén ta ra Tronca.

Á ras 00:00h baile con DJ Gurrión.


martes, 2 de diciembre de 2014

IX Despertafolk!

El domingo 30 de nobiembre, maguer la plebia, se ba fer el IX Despertafolk! en el Zentro Aragonés de Barzelona. Iste año, antismás d'estar un puesto d'alcuentro d'es territorios de la Corona d'Aragón, estió una traza de remerar la suya causa común en la Guerra de Suzesión. Por isto, dimpuesas de la autuazión d'el grupo de bombos y tambors d'el zentro y que l'istoriador Jordi Ramos espllegase el contesto cheneral de la Guerra, Andrés Castro ba rezentar la istoria poco conoixida d'es aragoneses que ban luitar al lau d'es catalans en el sitio de Barzelona en 1714. Á continuazión se ba rezentar la istoria parellana d'es boluntarios mallorquins y balenzians.

O grupo de tambors d'O CAB en l'autuazión
Feitas as espllicazións istoricas, se ba pasar ta la parti cultural de l'auto. De primeras se ba fer una dosis doblle de cultura balenziana con la autuazión de la Colla Borumballa de dulzaina y tabalet y la del cantador Carles Dénia. Iste zaguer, acompañau d'un guitarrista, ba tocar una serie de cantas d'el repertorio tradizional balenzian y bella composizión personal. Finalment, el grupo mallorquin afincau en Barzelona Exiliats ba tocar cantas populars d'es Balears pa que ballasen es mallorquins presents y pa que belún más lo intentase.

En rematar las autuazións, se ba fer una zaguera muestra de chirmandat: es que ban querer ban minchar chuntos en el restaurant d'el Zentro. Asinas remató la contribuzión aragonesa, balenziana y malloquina a la comemorazión del trizentenario de la cayida de Barzelona en 1714.


                    Carles Dènia, en a izquierda, y o suyo acompañán, Pau Figueres.

viernes, 28 de noviembre de 2014

IX DespertaFolk!

El IX festival DespertaFolk! pretén ser una jornada on la música, el ball i la tradició dels territoris de la Corona d’Aragó es troben en tot allò que els uneix: llengua, història, territori i identitat.

El  festival vol retre homentatge als fets de l’any 1707 que van suposar l’abolició dels furs aragonesos i valencians i més tard dels mallorquins, els quals marquen el començament d'una etapa fosca d’intent d'assimilació cultural i lingüística. Aragonesos, valencians i balears van participar en la lluita, sabent que lluitant juntament amb els catalans, lluitaven alhora per la recuperació de les seves llibertats com a poble.

Igual que fa 300 anys, des de les associacions que representen aquests territoris volen reafirmar la importància d’un passat en comú i, des d’aquest festival, es vol fer un homenatge a aquells voluntaris, oblidats per la història oficial, que van lluitar fins al final en la defensa de Barcelona en el setge de 1714.

Organitzat per l'Espai País Valencià, l'Espai Mallorca i el Rolde Aragonés de Barzelona i amb la col·laboració de la Oficina Tècnica del Tricentenari de la Generalitat de Catalunya i d'Escola Valenciana, el pròxim diumenge 30 de novembre es podrà gaudir d'una jornada on es trobarà una mostra representativa d'arreu dels nostres territoris.


Programa

Parc de la Ciutadella / Passeig Picasso
  • 11:00h. Inici passacarrers, a càrrec del Grupo de Bombos y Tambores del Bajo Aragón, i Ruta històrica, a càrrec Jordi Ramos, historiador.

Plaça del Rei
  • 11:45h. Lectura associacions. 
  • 12:00h. Mostra de folklore valencià a càrrec de Carles Dénia, cant d'estil, i la Colla Borumballa, de dolçaina i tabalet.
  • 13:00h. Ball de bot amb Exiliats, música tradicional mallorquina. 
  •  

jueves, 6 de noviembre de 2014

22 cabodaño d'a Carta Europeya Lenguas Rechionals u Minoritarias

Iste miercols se i zelebra o 22 cabodaño d'a creazión d'a Carta Europeya Lenguas Rechionals u Minoritarias. O proximo biernes en o Centro Aragonés de Barcelona se i fará o pase de Cosetas d'adentro de Lola Gracia, cortometrache en baixo ribagorzán.

Amás se i estrenará o documental Barasona, con el agua al cuello de Jordi Gallur y Gemma Villaverde, que nos amuestra o drama d'os desplazaus por a creazión d'ixe pantano. Iste ha estau una d'as causas d'o retecule d'a nuestra lengua: a espoblazión.

Tos i asperamos!