O Corrinche en a I Trobada de fablans de l'aragonés de Biscarrués

O zaguer dia 28 de febrero, acudimos una cuadrilla d'o Centro Aragonés de Barcelona ta Biscarrués ta ra I Trobada de fablans de l'aragonés.

Primeramén, mos achuntemos en o café A Barbacana, an dimpués d'a presentazión de cadagún de nusatros, comenzipiemos una gambadeta por o camín d'o Soto de Galligo dica l'achuntadero d'o barranco de Baduello. Allí nos amostrón: as nabatas, rastros de bichos como chabalíns y melons; camins nueus ubiertos en o canto d'o río; matas y arbols. Tamién o puesto an estarba l'entibo de Biscarrués, contra o cual ya fa 28 añadas que son en luita ta que no se faiga. En iste inte, a construzión de l'entibo agun no ye emprenzipiata. Rematamos fendo-nos una foto de conchunto y prebando o pernil y o bin d'o lugar, dimpués de besitar a Ruta d'a Piedra. En ista ruta se puet bier siñals en as puertas d'as casas, y se pasa por a ilesia d'o lugar.

Ya chentaus, ascuitemos a mosica interpretada por Virgílio Aljama y Alberto Lamora. Por a tardi, y bien descansaus, acudimos ta una charrada sobre os animals d'a Galliguera feita por José Antonio Cuchí. Á continazión se fizo a presentazión d'o libro Pedro Arnal Cavero: Somontano en Alto. Escritos (1946-1959) e inéditos, editau por Alberto Gracia Trell, d'Aladrada Ediciones (2014). A chornada remató con una zena de Salmorejo, an se consolidón os binclos entre os fablans benius no solo que d'Aragón, sino tamién de Cataluña y Nabarra. Isto contrimuesta a bitalidá d'os ligallos aragoneses aíntro y fuera d'Aragón.

Dende istas ringleras, os corrinchaires d'o Centro Aragonés de Barcelona felizitamos á os organizadors por o suyo triballo en esfensa d'a luenga.

Es asistens, entre es cualos bels corrinchaires

Alas sucarradas

 Articlo de Pepe Lera amaneixiu en lo numero 31 de la revista Bisas de lo Subordán, de Val d'Echo.

Presentazión de "Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas"

O propasau diya 30 de chinero se fazié en o Centro Aragonés de Barcelona a presentazión d’o nuebo libro de José Arbués Possat “Historietas d’un lugar d’as Cinco Villas”. A sala Joaquín Costa, cuasi plena, aloxó  a 75 presonas, entre as cuals muitos fuencalderenses y deszendiens d’ixe lugar, pero tamién una representazión d’amigos y personalidaz, como por exemplo José Lera Alsina y José Enrique Gargallo (Universitat de Barcelona).

De izda. a dta.: Arbués, Barón y Usón

Estió o presidén d’o CAB qui ubrió l’auto remarcando o feito que dende que ye presidén (2014) ya s’han presentau en o CAB tres obras escritas en aragonés: a d’Anchel Conte, con “Luna que no ye luna”; a d’Alberto Lamora, “Mustang”; y ista zaguera de José Arbués. Isto endica a bitalidá d’a diaspora aragonesa en Catalunya y o suyo compromiso con as suyas radizes.

Interbinié a continazión l’editor, Chusé Raúl Usón (Xordica Editorial), qui a más de remarcar os binclos d’amistá con l’autor, chustificó a contribuzión que representa a obra de José Arbués a la cultura aragonesa. Dentrando en as "historietas", surayó como una d’as suyas balguas o feito que ye l’unico texto en barián dialeutal de l’aragonés que se emplega en as Zinco Billas. Ista ye emparentada con as de l’aragonés ozidental, ansotano y cheso. Tamién que, por a estrutura d’o conteniu, más de doszientos relatos curtos, o libro ye una aduya fundamental pa aprender l’aragonés. L’editor leyé una selezión d’istorietas, discutindo detalles lingüisticos, pero tamién pa ilustrar o conteniu tematico, dando exemplos d’aspeutos istoricos y etnograficos; y ta comentar o chenero, que tiene mesmo clabe d’humor como de crudeza reyalista. 

José Arbués se zentró en os aspeutos particulars de motibazión y elaborazión, endicando que o material alazetal estioron testimonios y bibenzias propias, replecadas y escritas en os zaguers 50 años. Arbués rezentó tamién a ebolución sozio-lingüistica de Fuencalderas, y o proceso de sustituzión de l’aragonés por o castellán. 

O publico fazió muitas preguntas y aportazions y, a petizión, l’autor interpretó dos istorietas, lebando a o público a boz d’os suyos antepasaus y o  soniu d’o biello aragonés de Fuencalderas. 

L’auto se zarró con as parolas d’o presidén d’o CAB, espresando o deseyo que se faiga a prezisa recuperazión d’o patrimonio lingüístico d’Aragón. 

Sanantonada 2015

Un año más, ha pllegau San Antón! Toz ta'l Cazataire!

Tronca de Nabidá 2014

O Centro Aragonés de Barcelona-Casa de Aragón se complaze en condivar-bos á ra Tronca de Nabidá 2014.

Á ras 21.30h zena aragonesa. Menú nabideño 25€.

Á ras 23.30h bendizión da tronca. Traye o tuyo presén ta ra Tronca.

Á ras 00:00h baile con DJ Gurrión.

IX Despertafolk!

El domingo 30 de nobiembre, maguer la plebia, se ba fer el IX Despertafolk! en el Zentro Aragonés de Barzelona. Iste año, antismás d'estar un puesto d'alcuentro d'es territorios de la Corona d'Aragón, estió una traza de remerar la suya causa común en la Guerra de Suzesión. Por isto, dimpuesas de la autuazión d'el grupo de bombos y tambors d'el zentro y que l'istoriador Jordi Ramos espllegase el contesto cheneral de la Guerra, Andrés Castro ba rezentar la istoria poco conoixida d'es aragoneses que ban luitar al lau d'es catalans en el sitio de Barzelona en 1714. Á continuazión se ba rezentar la istoria parellana d'es boluntarios mallorquins y balenzians.

O grupo de tambors d'O CAB en l'autuazión

Feitas as espllicazións istoricas, se ba pasar ta la parti cultural de l'auto. De primeras se ba fer una dosis doblle de cultura balenziana con la autuazión de la Colla Borumballa de dulzaina y tabalet y la del cantador Carles Dénia. Iste zaguer, acompañau d'un guitarrista, ba tocar una serie de cantas d'el repertorio tradizional balenzian y bella composizión personal. Finalment, el grupo mallorquin afincau en Barzelona Exiliats ba tocar cantas populars d'es Balears pa que ballasen es mallorquins presents y pa que belún más lo intentase.

En rematar las autuazións, se ba fer una zaguera muestra de chirmandat: es que ban querer ban minchar chuntos en el restaurant d'el Zentro. Asinas remató la contribuzión aragonesa, balenziana y malloquina a la comemorazión del trizentenario de la cayida de Barzelona en 1714.

                    Carles Dènia, en a izquierda, y o suyo acompañán, Pau Figueres.

IX DespertaFolk!

El IX festival DespertaFolk! pretén ser una jornada on la música, el ball i la tradició dels territoris de la Corona d’Aragó es troben en tot allò que els uneix: llengua, història, territori i identitat.

El  festival vol retre homentatge als fets de l’any 1707 que van suposar l’abolició dels furs aragonesos i valencians i més tard dels mallorquins, els quals marquen el començament d'una etapa fosca d’intent d'assimilació cultural i lingüística. Aragonesos, valencians i balears van participar en la lluita, sabent que lluitant juntament amb els catalans, lluitaven alhora per la recuperació de les seves llibertats com a poble.

Igual que fa 300 anys, des de les associacions que representen aquests territoris volen reafirmar la importància d’un passat en comú i, des d’aquest festival, es vol fer un homenatge a aquells voluntaris, oblidats per la història oficial, que van lluitar fins al final en la defensa de Barcelona en el setge de 1714.

Organitzat per l'Espai País Valencià, l'Espai Mallorca i el Rolde Aragonés de Barzelona i amb la col·laboració de la Oficina Tècnica del Tricentenari de la Generalitat de Catalunya i d'Escola Valenciana, el pròxim diumenge 30 de novembre es podrà gaudir d'una jornada on es trobarà una mostra representativa d'arreu dels nostres territoris.

Programa

Parc de la Ciutadella / Passeig Picasso

• 11:00h. Inici passacarrers, a càrrec del Grupo de Bombos y Tambores del Bajo Aragón, i Ruta històrica, a càrrec Jordi Ramos, historiador.

Plaça del Rei

• 11:45h. Lectura associacions. 

• 12:00h. Mostra de folklore valencià a càrrec de Carles Dénia, cant d'estil, i la Colla Borumballa, de dolçaina i tabalet.

• 13:00h. Ball de bot amb Exiliats, música tradicional mallorquina. 

•