Seminario 1: Lo Cheso

A Colla de Charradors O Corrinche, tos anunzia que

O Sabado  30 de chinero de 2016 se ferá en o CAB o seminario:

"Lo Cheso (variant de referencia de l'Aragonés)"

Ponent: José Lera Alsina

O lugar estará a Biblioteca d'o CAB

l'orario ye de 12:00 a 18:00, con parada pa fer chinta. 

A inscrizión bale 10 Euros.

Pa partizipar-ie cal inscribir-se seguindo as instruzions que trobarez aquí: www.centroaragonesdebarcelona.es/ziclo-seminarios-aragones .

(iste enlaze estará autibo lo más tardar o martes diya 26)

Iste seminario ye o primero d'o Ziclo de Seminarios sobre Lengua Aragonesa que organiza a Colla de Charradors O Corrinche,

en colaborazión con o CAB y la UB. 

Si tenez bella cuestión, podez fer-la ta ista direzión d'email: aragonesgue@centroaragones.org

TRONCA 2015

Buen tizón, buen varón... Ya tenemos aquí la Tronca un atro año!

https://www.facebook.com/events/1067274049979184/

Despertafolk! X Trobada dels territoris de la Corona d'Aragó

Documental AMBISTAS/ANVISTAS en la Universitat de Barzelona

Tos combidamos a o pase d'o documental AMBISTAS/ANVISTAS de Iris Bandrés sobre a situazión d'a lengua aragonesa que se i fará iste biernes en a Universitat de Barzelona. Presentará l'auto José Enrique Gargallo, Profesor Titular de Filolochia Romanica y i serán presens en a mesa redona Iris Bandrés, María Pilar Benítez y Manuel Marqués.

Tos i esperamos!

AMBISTAS/ANVISTAS
Ambistas / Anvistas és un documental produït per l’Asociación Cultural O Trango, amb la col•laboració de Bonapassa, que intenta apropar-se a la situació i perspectives de futur de la llengua aragonesa a través de la veu dels seus protagonistes.
Palants natius, neoparlants, estudiosos, artistes, escritors…, repasen els últims 40 anys de treball per l’aragonès per ensenyar-nos quins són els passos que s’han donat fins ara i que queda per fer encara per garantitzar la supervivència d’aquesta llengua.

IRIS OROSIA C. BANDRÉS
Osca, 1989. Compromesa amb l’aragonès, ha organitzat i coordinat, amb diferents col•lectius, activitats relacionades amb la llengua. Professora de la Asociación Cultural O Trango d’on ha estat presidenta entre 2009 i 2013.
Diplomada en Magisteri en Educació Musical i llicenciada en Humanitats per la Universidad de Zaragoza on també va obtenir el Diploma de Especialització en Filologia Aragonesa. Al 2013 va coordinar, junt amb J. I. López Susín, El aragonés en el siglo XXI i és autora de diferents articles en prensa. Accèssit a la categoria de Narrazión Curta del I premi literari O Reino d'os Mallos.
Guionista, traductora i directora del documental Ambistas/Anvistas, sobre la situació i perspectivas de futur de la llengua aragonesa. Actualment és membre del Grup d'Investigació ELLIJ de la Universidad de Zaragoza.


Biernes 13 de nobiembre, 19:30 oras. 

Universitat de Barcelona

Gran Vía de les Corts Catalanes, 585

Aula Capella.

Presentazión d'os cursos d'aragonés 2015-2016

Con l'agüerro empezipiamos un atro curso d'aragonés, y ya en ban 18. Os mayestros y alumnos empezipian a coordinar-se y bi a rebolizio discutindo as autibidaz que se desembolicarán, y parando a presentazión. 

Iste año se'n ferán dos, de presentazions. A primera estará  a ras 19:30 d'o diya 6 d'Otubre en l'Aula Capella, de la Universitat de Barcelona, grazias a o refirme de José Enrique Gargallo (Profesor Titular del Dept. de Filologia Romànica de la UB). A segunda presentazión estará en o Centro Aragonés de Barcelona, a ras 19:30, d'o diya 13 d'Otubre.

Contamos tamién con a presenzia de Lluís-X. Flores Abat y con l'autuazión mosical de Kike Ubieto. 

Tos asperamos!

O Corrinche

Chornadas en Tarragona sobre las lluengas d'Aragón y la identidat

El cabosemana del 27 y 28 de chunio se ba zelebrar en Tarragona as chornadas A la Franja i als Pirineus, tots i totes dempeus! Istas chornadas, una colaborazión entre O Corrinche y el Casal Popular Sageta de Foc, ban ser una oportunidat pa charrar de las lluengas propias d'Aragon y la relazión entre lluenga i identidat.

El dia de biernes se ba dedicar a la Francha; ba acudir Loli Gimeno, miembro de l'ASCUMA (Associació Cultural del Matarranya), pa charrar de l'autualidat de la luenga catalana en Aragón. Maguer la suya analisis ba estar prou negatibo, tamién ba indicar bels motibos d'esperanza, como que l'uso a de las nuebas tecnolochías como Whatsapp u Facebook han feito que es franjolins s'acostumen a empllegar la suya lluenga tamién pa la comunicazión escrita. En representazión de la cultura en catalán en Aragón, bi eba present tamién la exposizión Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar, obra tamién de l'ASCUMA.

O sabado 28 de maitins, las chornadas se ban zentrar en la luenga aragonesa. Bels miembros d'el Corrinche ban fer una presentazión sobre la istoria y l'autualidat de la nuestra lluenga, con l'aduya de la exposizión l'Aragonés, luenga biba. Una de las concllusions prenzipals ba ser que las iniziatibas mosicals en aragonés han estau un d'es motors de bisibilizazión y dinificazión de la lluenga. Rematada la charrada, ba ser prezisament una d'istas iniziatibas –o grupo de mosica popular Chuntos!-- que ba amenizar un bermut mosical en el casal y que ba fer una chicorrona autuazión en la Plaça dels Nazarens.

Finalment, á la tardi, se ban repllegar las concllusions de las dos charradas anteriors en un debate ubierto sobre luenga y identidat. La dibersidat d'opinions que se i ban ascuitar ba contrimostrar que es elements que puen contribuyir á definir una identidat son muito dibersos. Por exemplo, un proyeuto politico y sozial –como el Consello d'Aragón— puen pllegar a chuntar diferents grupos linguisticos en una mesma identidat. Por esgrazia, bi ha pocos exempllos de proyeutos que combinan la esfensa de dibersas reyalidaz linguisiticas con un proyeuto d'alliberazión sozial; puet estar que el de Rojava siga un d'es más esperanzadors. En tot caso, una ideya recurent ba ser que las identidaz son elasticas, y que pa esfender-las cal mirar de respeutar las suyas diferents manifestazions y capas: cal saper compachinar, por exemplo, el respeuto per la unidat d'una luenga y la norma linguistica con el respeuto per es bariants llocals.

Antismás de rezentar la reyalidat llinguistica aragonesa en Tarragona, ista iniziatiba ba serbir pa cuestionar nozions preconzebius sobre la identidat, y ba meter en contauto chent con opinions diferents sobre ista cuestion en un contesto de debate amablle. Querem dar las grazias ta la chent d'el Casal Popular Sageta de Foc per la suya aduya y las suyas contribuzions, y asperem poder partizipar en más iniziatibas parellanas!